El Castell del Paborde, en el seu origen destaca pel seu caràcter agrícola i defensiu, que justifica la seva concepció arquitectònica. Després de la Carta de Població de la Selva, signada per Hug de Cervelló l’any 1165, la vila quedà com a feu de l’església i sota la jurisdicció, primer de l’arquebisbe i, uns anys més tard, del paborde, el seu representant amb autoritat pròpia. Els pabordes prenien possessió del castell i la vila i rebien el sagrament d’homenatge i fidelitat. El paborde feia llargues estades al castell i tenia nomenat un procurador que administrava els béns en la seva absència.
Abolida la dignitat del paborde l’any 1411, l’arquebisbe va tornar a exercir directament la dominicatura de la vila. Amb la mort de Joan de Montcada l’any 1622, sembla que s’inicià la decadència del castell a conseqüència de l’absentisme dels diferents senyors. L’any 1722, l’arquebisbe va poder constatar l’estat d’abandonament de l’edifici. L’any 1827 va prendre possessió el darrer senyor, però el castell va continuar en mans de l’església fins a la seva total desamortització a meitats del XIX, quan va ser adquirit per un propietari local. A partir d’aquest moment, el Castell és utilitzat com a pleta, després com a caserna de la Guàrdia Civil, com a local dedicat a l’escola pública local i a esplai.
La família Baiget, a la que pertanyia el Castell, l’ha donat a l’ajuntament de la Selva del Camp, el qual està procedint a rehabilitar-lo per a l’ús comú dels seus habitants.
