El nucli antic de La Selva del Camp

El Nucli Antic de la Selva del Camp

La delimitació del “nucli antic” de la Selva del Camp inclou tot el nucli medieval (recinte emmurallat) més totes les cases amb façana a les muralles, així com també el raval de Sant Pau, Passeig Cristià, carrer Amargura i els habitatges del raval Sant Rafael del núm. 23 al 31.

Es tracta d’una àrea perfectament diferenciada de la resta del municipi que coincideix amb el traçat de les muralles, de les que se’n conserva una part i algunes de les seves torres, perfectament identificables, que presenta les problemàtiques típiques de l’urbanisme medieval: carrers estrets, alta densitat d’edificació i manca de zones verdes.

Urbanísticament aquest nucli disposa d’una regulació pròpia. Les Normes Subsidiàries s’orienten a conservar i rehabilitar tot el sector, regulant les obres de nova edificació, restauració, consolidació, millora i ampliació de l’edificació existent. Aquesta regulació pretén que no es modifiquin substancialment les seves característiques urbanes, amb la intenció de preservar els valors i l’estructura tipològica compositiva del nucli antic en el seu conjunt.

Notes històriques

L’origen de la Selva es remunta a la carta de repoblament atorgada cap al 1164 o 1165 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a favor dels habitants del que llavors s’anomenava Villa Constantina. Des d’un punt de vista urbanístic, la vila medieval respon clarament a una estructura vial que té com a eix principal el Carrer Major (orientat en sentit SE-NW), que devia ser l’antic camí de pas entre Tarragona i les muntanyes de l’Albiol.

Un primer nucli, configurat al redós del castell i l’església va abraçar la part més alta de la vila fins als carrers actuals de Gentil i Vellet i Sensmudaina. El segle XIII marcà una etapa d’expansió urbana, amb la creació d’una vila nova, extramurs (Raval de Sant Pau), que després del 1300 ja no prosperarà. Per aquesta mateixa època, es fa esment de l’eixample de la vila sota el Portal Jussà, corresponent a l’eixamplament de la vila per llevant, a partir de la formació de diversos carrers transversals a banda i banda del camí de prolongació del carrer Major. La traça d’aquest eixample era del tipus ortogonal.

Les primeres referències documentals a les muralles de la Selva es remunten a finals del segle XIII. Així, el 1284, els germans Joan i Guim Balb van adquirir de la Selva un corral que era al Vall de la Vila, i en la mateixa data, aquests mateixos personatges es van dividir els béns, entre els quals apareixen unes cases que confrontaven amb la muralla. També s’esmenten els murs en una escriptura de 1293 en la que es permuten unes cases que afronten cum muro de villa. Aquesta muralla, de la que no es coneixen traces arqueològiques, devia encerclar el nucli primitiu de la Selva, des del castell i fins als carrers de Gentil i Vellet i Sensmudaina.

En aquest mateix període apareixen ja les primeres referències als portals. Concretament, un document de 1285 esmenta les jauas ville de Silva, que continaran apareixent en escriptures de 1293, 1299 i 1330. En aquest darrer cas ja es parla del portal jussà de la Selva. A començament del segle XIV apareixen alguns esments al “mur vell” en documents de compravenda de cases.

Pel que fa a les torres, la torre de les clavegueres s’esmenta en una escriptura de 1311. Posteriorment, el 1321, es va autoritzar a Joan Got a construir una torre al costat de casa seva. El 1340 els jurats van confiar a Guim Bexa la torre que hi havia sobre del Portal d’Avall.

La torre de casa el Baró de la Montoliva, en 1359, és anomenada en la venda feta per Andreu Ferriol d’una casa a favor de Bonanat Gavella. En documents de 1355, 1365 i altres del mateix segle, s’esmenta la torre de la guerra, que era la del davant del camí de Sant Pere.

En definitiva, sabem que el recinte primitiu de la Selva es trobava encerclat per una muralla flanquejada per torres i amb dos portals situats als extrems del carrer principal que travessa la vila.

Posteriorment, en el marc de la guerra contra Castella, que va comportar la presència de la flota castellana davant les costes tarragonines, es plantejà la necessitat de reforçar les fortificacions. Així, entre 1359 i 1364 s’emprengué la reparació d’algunes parts del castell del Paborde, i a partir de 1374 es devia iniciar la construcció de les noves muralles, enllestides a principi del segle XV. El nou recinte emmurallat passà a englobar l’eixample del moment, actual part baixa del nucli antic, incloent-hi l’hopital. Hom bastí bestorres de planta rectangular coronades per merlets espitllerats. La vila continuarà tenint dos portals principals situats als extrems del carrer Major: El sobirà i el jussà. Per fer front a les despeses derivades dels treballs de refortificació es va imposar una taxa sobre les propietats dels selvatans. Així, el 1369, el rei Pere el Cerimoniós autoritza a la vila imposar un tall sobre les compres i vendes per fer front a les reparacions de les muralles i portes de la població.

El 1559 es va determinar acabar d’obrar la torre del Portal d’Avall, com a resultat d’una invasió de bandolers a la comarca. D’altra banda, durant tot el segle XVI i principis del XVII, els perills constants provocats per la pirateria marítima dels berberiscos va continuar mantenint vigent la necessitat de les muralles. Així, per exemple, una incursió pirata del dia 1 d’agost de 1534 va suposar la captura de quatre veïns de la Selva que eren a la platja de Vilaseca.

A l’Edat Mitjana només hi havia quatre portals: Sobirà, Jussà, Sant Antoni (a la plaça de la Palma) i el de l’Arquebisbe que devia estar davant la porta principal del castell a les Espletes. Posteriorment, a partir del segle XVII se’n van crear de nous. El més important és el Portal Nou, al cap  del carrer del Forn Nou i que es va aixecar el 1765 segons consta en la clau de l’arcada.

Pel que fa al segle XVIII les muralles devien trobar-se bastant malmeses, i durant el període de la Guerra de Successió es parla del tancament dels portals per prevenir qualsevol invasió i de l’intent d’enderrocar-les per part de les tropes de Felip V, donat que la vila no els havia satisfet uns impostos.

Durant les guerres carlines, que van afectar de manera notable la vila de la Selva, es va procedir a diversos treballs de refortificació de els muralles que en aquell moment es trobaven completament ocupades per cases adossades a la seva cara interna. En la majoria dels casos, aquesta construcció havia provocat l’obertura de finestres o fins i tot portes que van ser tapiades durant el període del conflicte, al temps que es feien arranjaments en molts murs.

El nucli conserva intacta la seva estructura fortificada i també algunes torres i fragments de l’antiga muralla. A l’interior del nucli trobem un traçat medieval de carrers perfectament ordenat amb alguns elements molt singulars; també les cases que tant per la seva estructura constructiva, com pels elements que configuren les seves façanes, són un quadern d’història local obert als ulls de tots, dels que hi viuen i dels que hi passen o hi passegen.

Fins el 1960 tota la població vivia al nucli antic de la població, delimitat per les muralles i les torres del segle XIV.